Antigament,
el pla de Barcelona no estava embotit de cases. Era una planura
agradosa en lleu pendent. A una banda hi havia els aiguamolls del
Besòs, amb boscos de ribera i caça abundant. A l’altre extrem,
la fèrtil desembocadura del Llobregat, amb horts i arbres fruiters.
Al mateix pla, sobre el mont Tàber, s'hi trobava la ciutat. Cases
pairals i una munió de poblets arrodonien la bella estampa. El
“catxalot ancorat” de Montjuïc tancava la marina pel sud. Era
una imatge idíl•lica. De manera que no va ser estrany, segons una
antiga tradició, que se situés al cim de la serra de Collserola un
dels episodis que es poden llegir a l’evangeli de sant Mateu.
Una
vegada Jesucrist se’n va anar al cim d’una muntanya a meditar.
Era el cim de Collserola. Aleshores va passar el dimoni i va tenir la
idea diabòlica de temptar Jesús. Li va mostrar tot el que es veia
des d’allà dalt, que era esplèndid, i li va dir, afuant la
mirada:
–
Vet
aquí tot el que et donaré si t’agenolles i m’adores.
En
aquella època, però , els dimonis parlaven en llatí. I la frase
temptadora del diable va ser:
–
Haec
omnia tibi dabo se cadens adoraveris me.
Que
traduït al català vol dir: “Tot això et daré si et postres i
m’adores”.
