dilluns, 18 de gener de 2016

LA LLEGENDA DEL TIBIDABO

Antigament, el pla de Barcelona no estava embotit de cases. Era una planura agradosa en lleu pendent. A una banda hi havia els aiguamolls del Besòs, amb boscos de ribera i caça abundant. A l’altre extrem, la fèrtil desembocadura del Llobregat, amb horts i arbres fruiters. Al mateix pla, sobre el mont Tàber, s'hi trobava la ciutat. Cases pairals i una munió de poblets arrodonien la bella estampa. El “catxalot ancorat” de Montjuïc tancava la marina pel sud. Era una imatge idíl•lica. De manera que no va ser estrany, segons una antiga tradició, que se situés al cim de la serra de Collserola un dels episodis que es poden llegir a l’evangeli de sant Mateu.
Una vegada Jesucrist se’n va anar al cim d’una muntanya a meditar. Era el cim de Collserola. Aleshores va passar el dimoni i va tenir la idea diabòlica de temptar Jesús. Li va mostrar tot el que es veia des d’allà dalt, que era esplèndid, i li va dir, afuant la mirada:
Vet aquí tot el que et donaré si t’agenolles i m’adores.
En aquella època, però , els dimonis parlaven en llatí. I la frase temptadora del diable va ser:
Haec omnia tibi dabo se cadens adoraveris me.

Que traduït al català vol dir: “Tot això et daré si et postres i m’adores”.