Des de
la nostra escola podem veure les muntanyes dels Tres Moions i del Castell de la
Pobla. Elles van ser observadores del que ens explica la llegenda de l' estany
igualadí que ara us explicarem.
En temps
molt remots aquestes muntanyes estaven ajuntades i un gran estany ocupava tot
el que ara és Igualada.
A la
vora hi havia una gran masia amb molts boscos i terres de conreu on hi vivia un
home malcarat i geniüt amb el que ningú no volia saber res. Ningú hi volia
treballar i va prometre la seva ànima al diable si trobava un minyó que li
agradés treballar per a ell.
En “Banyeta”
amb aparença de jornaler se li va oferir i treballava de valent i el pagès
n'estava ben content, així que , sense llegir, va signar un contracte en el que
el banyeta deia que havia de tenir feina sense parar, si no la seva ànima es
quedaria.
Ho feia
tot en un tres i no res: regar, segar, batre, fer llenya, ... fins que totes
les feines possibles es van acabar.
El pagès
estava desesperat perquè l'ànima se li volia quedar, i va pensar que si li
encomanava treure les roques que unien aquelles muntanyes no acabaria mai la
feina.
En una
nit de tempesta, en un obrir i tancar d'ulls ho va tenir fet. El pagès
esmaperdut i horroritzat i cridant com un foll es va posar a córrer i el
banyeta al seu darrera amb el contracte a les mans.
Des de
llavors el que era un llac es va convertir en el nostre riu Anoia que llisca
lentament pel pas que va obrir el banyeta.