dilluns, 18 de gener del 2016

Els llunàtics i els pescallunes - Llegenda de Vilanova i la Geltrú

ELS LLUNÀTICS I ELS PESCALLUNES

   Aquesta llegenda s'ha volgut aplicar sobre persones de diferents indrets: vilanovins, torellonencs, els de Roses... Però és una llegenda ben arrelada a la nostra vila i dóna raó perquè als seus habitants se'ls anomena llunàtics. en veure la lluna reflectida dins un pou, en un riu o en un estany, la volgueren pescar amb un cove.
   
   Fa molt i molt temps, hi havia un noi que es deia Amusic i treballava d'aprenent de terrissaire del seu pare, que es deia Nesille. Un dia, tot passejant, es va trobar una noia molt eixerida. Van estar una estona junts i al final es van enamorar. La noia era filla del cap del poble. La nit s'apropava i van marxar a casa seva. Pel matí, l'Amusic, va anar a casa de la noia per demanar al cap si es podia casar amb ella. El cap va dir:
   -  Primer m'hauràs d'aconseguir la lluna!

   L'Amusic va anar a preguntar al sacerdot Balkar com ho podia fer. Aquest li va dir que contruís un calat (una barqueta) i una lluna de plata. Així ho va fer l'Amusic. Quan va haver acabat la feina, li va dir al cap que al vespre l'esperés a la vall. Aquell vespre ningú s'ho va voler perdre. L'Amusic va posar la lluna de plata dins l'aigua sense que ningú el veiés. Aprofitant un núvol, amb un cove de vímet, va posar la lluna de plata i la va mostrar al cap, que va demanar que la tornés a posar al cel. Aquest va tractar de posar la lluna al cove sense aconseguir-ho. S'hi va estar nits i nits, però la lluna reflectida a l'aigua mai es podia recollir dins el cove, per desesperació del cap.
   Aquesta va ser la manera amb què l'Amusic va poder casar-se amb la filla del cap, el qual va continuar cada nit tractant de "pescar" la lluna.
   Els vilanovins tenim un caràcter barreja de tossuts i somiatruites, de voler aconseguir coses què, en principi, semblen imposibles. Per això ens diuen "llunàtics".