divendres, 15 de gener de 2016

Llegenda de l'Estany d'Igualada

Aquí us deixem una de les llegendes més maques de la nostra comarca i de la nostra estimada ciutat.



Des de la nostra escola podem veure les muntanyes dels Tres Moions i del Castell de la Pobla. Elles van ser observadores del que ens explica la llegenda de l' estany igualadí que ara us explicarem.
En temps molt remots aquestes muntanyes estaven ajuntades i un gran estany ocupava tot el que ara és Igualada.
A la vora hi havia una gran masia amb molts boscos i terres de conreu on hi vivia un home malcarat i geniüt amb el que ningú no volia saber res. Ningú hi volia treballar i va prometre la seva ànima al diable si trobava un minyó que li agradés treballar per a ell.
 
En “Banyeta” amb aparença de jornaler se li va oferir i treballava de valent i el pagès n'estava ben content, així que , sense llegir, va signar un contracte en el que el banyeta deia que havia de tenir feina sense parar, si no la seva ànima es quedaria.
Ho feia tot en un tres i no res: regar, segar, batre, fer llenya, ... fins que totes les feines possibles es van acabar.
El pagès estava desesperat perquè l'ànima se li volia quedar, i va pensar que si li encomanava treure les roques que unien aquelles muntanyes no acabaria mai la feina.
 
En una nit de tempesta, en un obrir i tancar d'ulls ho va tenir fet. El pagès esmaperdut i horroritzat i cridant com un foll es va posar a córrer i el banyeta al seu darrera amb el contracte a les mans.
Des de llavors el que era un llac es va convertir en el nostre riu Anoia que llisca lentament pel pas que va obrir el banyeta.